Aquest mític teatre, símbol de la Barcelona burgesa del segle XIX, era un lloc per veure i ser vist.

L'edifici va ser inaugurat el 4 d'abril del 1847, i seguia l'estructura dels teatres italians i la seva capacitat inicial era de 4.000 persones. El 9 d'abril del 1861 un incendi va destruir la sala i l'escenari. La restauració, realitzada en un temps rècord, la va dur a terme el famós arquitecte Josep Oriol Mestres.

El 7 de novembre de 1893, a causa de les tensions socials i en un clima de revoltes obreres; durant el segon acte de l'òpera de Guillaume Tell de Rossini, un anarquista va llançar dues bombes sobre la platea, que van causar 20 morts i nombrosos ferits. L'atemptat va commocionar Barcelona i durant anys no es van ocupar les butaques de les persones que van morir a causa de les bombes.

El 31 de gener de 1994, un gran incendi va destruir gairebé la totalitat del teatre. Només es van salvar, i s'han mantingut tal com eren, la part de la façana central de la Rambla, el vestíbul principal amb les escalinates i el Saló dels Miralls. La reconstrucció es va fer segons els plànols originals: La sala, inspirada explícitament al Teatre alla Scala de Milà, té la planta en forma de ferradura, amb platea i cinc nivells. El seu aforament és de 2.292 espectadors, un dels més grans dels teatres d'òpera europeus.

L'ornamentació de la sala reprodueix també la renovació decorativa del 1909, realitzada amb motllures de guix daurades i policromades, que respon a la superposició d'elements d'èpoques i gustos diferents dins de l'habitual sumptuositat dels teatres d'òpera decimonònics. Els llums són de llautó, amb la seva característica forma de drac i tulipes de vidre. Les butaques de la platea són de ferro colat i vellut vermell.