Una església imponent s’alça al cor del barri gòtic de Barcelona, al costat de la muralla de l’antiga Barcino romana. És la Catedral de Barcelona, l’església principal de la ciutat, construïda en estil gòtic. Els orígens d’aquest temple es remunten al segle IV de la nostra era, quan neix la devoció a Santa Eulàlia, una nena que va viure, suposadament, entre els segles III i IV. Explica la tradició que la jove Eulàlia va baixar a la Barcino romana des del seu Sarrià natal per recriminar al governador la persecució contra els cristians. El càstig imposat pel delegat imperial per seguir una religió prohibida va ser patir tantes tortures com anys tenia: 13. Sembla que, després de sofrir l’últim dels turments, l’ànima de la jove Eulàlia va pujar al cel a través d’un colom blanc que va sortir de la seva boca oberta. Les seves restes van ser enterrades a l’església de Santa Maria de les Arenes (actual Santa Maria del Mar) i traslladades, ja com a relíquies d’una santa, a la Catedral de Barcelona, d’on van desaparèixer en un dels saquejos que el temple va patir durant la Guerra Civil.

Llegendes a banda, ja hi ha constància que Barcelona comptava amb un temple episcopal o catedral a finals del segle IV. A més, unes excavacions recents han posat al descobert un edifici de tres naus, separades per dues sèries de columnes de marbre blanc, que sens dubte s’ha d’identificar amb aquella basílica paleocristiana barcelonina construïda al segle IV.

Posteriorment, al segle XI, es va iniciar la construcció d’una catedral romànica sobre els fonaments d’aquell primer temple. I ja el 1298 es va construir un tercer temple superposat, que és l’actual catedral d’estil gòtic. Tot i això, no és fins a finals del segle XIX que la catedral adquireix l’aspecte actual. Va ser gràcies a una remodelació en què es va construir una façana nova així com les dues torres laterals, seguint el projecte inicial que ja s’havia dibuixat al segle XV. L’obra es va finalitzar l’any 1913 amb la construcció del cimbori.

Pel que fa a l’edifici, el conjunt està format per tres naus, tot i que amb un sol absis. L’estructura típica del gòtic català, ordenada per aprofitar els espais interiors dels contraforts, va permetre obrir cap a l’interior de la Catedral una sèrie contínua de capelles secundàries que envolten tota la basílica: a les naus, aquestes capelles són dues per cada tram. Per sobre de les capelles, a les naus laterals, corre una galeria alta amb finestrals oberts sobre el mur exterior de la basílica.

Un element destacat del conjunt arquitectònic és un claustre medieval considerat una joia en si mateix, gràcies a les insígnies medievals dels gremis de Barcelona, al seu estany o a l’estàtua de Sant Jordi. A més, compta amb la vigilància de 13 oques, que deuen la seva presència en aquest recinte a un fet llegendari. Segons la tradició, cada oca respon a cadascun dels 13 martiris soferts per la jove Santa Eulàlia, així com a l’edat que tenia la nena quan va ser ajusticiada. Altres mites parlen d’un robatori frustrat de la Seu gràcies als sorollosos gralls de les oques en detectar intrusos al seu espai, motiu pel qual es va decidir mantenir-les com a sistema de vigilància.

A l’interior del seu museu s’exhibeix un dels tresors més importants de la ciutat: el tron d’or del rei Martí l’Humà. Aquest va ser l’últim monarca català sense hereu legítim que va sentenciar que només Jesucrist podia ocupar-lo després de la seva mort.